El tres germanets, porquets i rarets i el llop

Això va ser una vegada tres germanets, porquets i molt rarets, de pell rosa amb pigues blaves. Vivien els tres juntets.
Una vegada van pensar construir-se una caseta per a protegir-se de un llop molt feroç amb unes dents llargs, però molt fines, que quan mossegaven a algun animalet el convertia en un vampir.
El germanet, porquet, raret i cagadet més major va dir:
-Jo em faré una caseta de palla, jo sóc el més fort, el major, i no tinc por.
Però en realitat sí que tenia por, tot i això va construir una casa, amb una floreta i tres palets en la teulada. Els animalets es van preguntar perquè va posar una floreta en la teulada. Però com sabien que era molt raret el van deixar.
El germanet, porquet, raret i un poquet més cagadet de por, era el mitja i va dir:
-Jo em faré una de fusta, jo sóc el mitjà i no tinc por.
Això va dir, però en realitat sí que tenia por, tot i això la va fer de fusta, però no la van fer com normalment es fan les cases, sinó que la va fer en forma d'hexàgon. Els animalets es van preguntar perquè d'eixa forma, però com era molt raret com els seus germans, el van deixar.
El germanet, raret i molt més cagadet, era el més xicotet, va dir:
-Jo sóc el més xicotet i sí que tinc por, per això la faré de pedra i ciment. I la va fer també. Li va dibuixar un cor molt gran enmig. Els animalets es van preguntar per a què li feia falta un cor, però com sabien que era raret com el seus germans, el van deixar. Els seus germans es van riure molt d'ell, i ell es va enfadar.
Una nit molt fosca van escoltar... “Obriu la porta amiguets xicotets, sóc el vostre nou amic” i tots dins de les seues casetes raretes no van dir res. Aleshores reconeixent la veu del llop van escoltar altra vegada:
-No voleu eixir? Doncs vaig a trencar les vostres casetes!
Va anar primer a la del germà major. Aquest va eixir corrent i va cridar al seu germà mitja:
-Obri germanet! Obri!
El germanet li va obrir.
-No vos cregueu que no puc amb aquesta!
I també la va trencar. Els germanets molt cagadets van cridar al seu germanet:
Obri germanet! Obri!
I el germanet els va obrir, sabent que ells es van riure molt d'ell, però els va perdonar.
-Entreu germanets! Entreu!- Va cridar
Aleshores el llop feroç, va dir:
-Jo sóc fort i també...- Va parar un segon de parlar i va mirar la caseta gegantesca. Però no va mirar la caseta si no el cor, i li va recordar el seu primer amor. Aleshores, els porquets van clavar-li un palet de fusta en el cor i el llop va morir.
Els porquets van ser feliços per a sempre. El germanet xicotet va dir:
-A la pròxima vegada no vos rigueu de mi o vos deixaré fora- I va riure.
Des d'eixe dia no trobareu cap llop enamorat i molt menys que pinte un cor, ni que siga en terra.