Fa cinc anys en el Col·legi Public Sagrada Família ,Xixona, hi havia un mestre anomenat Albert. Tots deien que era molt bo, molt bonic, que era jove i simpàtic. Tots, fins que un dia va passar una cosa molt estranya. Va desaparèixer un xiquet...
-Bon dia mestre!- van dir tots el alumnes de 1r d'ESO.
-Bon dia estimades criatures!- va respondre com tots el dies.
Es va assentar a la seua cadira i va començar a passar llista de qui tenia fets el deures i de qui no. Aquesta vegada tots els alumnes el veien molt estrany, estava molt tranquil; un poc furiós, però es notava que intentava dissimular el seu mal humor.
Quan va arribar a l'últim de la llista, que era Unai, aquest va respondre:
-No, no els tinc.
-Com que no els tens!- va cridar enfurismat i va pegar un colp a la taula.
-Unai, com que no els tens? Et vaig dir que com no els portares...
Unai estava amb el ulls oberts com dos plats, s'havia espantat molt. Aleshores Albert va dir amb un sonriure maligne:
-Unai vine amb mi, vine!- aleshores va eixir de la classe i Unai darrere d'ell .
Quan va tornar Albert, estava soles, no estava amb Unai. Aleshores, va preguntar Claudia:
-Mestre, on esta Unai?
-Unai està en un lloc molt bonic, no vos preocupeu. Prompte tornarà.
Quan van acabar les classes, Lucia va preguntar:
-Què cregueu que ha passat?- va dir amb els ulls oberts, tan verds i tan bonics com sempre, però amb molta por a la mirada.
-Jo crec que li haurà posat un part- va dir Katia.
-Jo no ho crec, aquesta vegada el mestre ha estat molt estrany.- va dir Carles. Estava preocupat, molt preocupat.
Al següent dia, van anar al col·legi i es van espantar molt. La classe estava plena de sang. Aleshores una de les Palomes, teníem dues companyes que es deien Paloma, es van apropar un poquet per a veure de prop la sang i també van veure cabell. Era claret, era com... era com el d'Unai.
-Però... que ha passat?- va preguntar Lucia.
Aleshores van escoltar:
-Bon dia estimades criatures!- Era Albert. Albert estava pàl·lid , estava tan pàl·lid com la neu, amb uns ulls quasi roigs.
Quan va preguntar Claudia, les seus paraules van sonar com els udols d'un gat malferit.
-Mestre que ha passat?
-Res, criatura de sang calenta!!- Aleshores va començar a riure. I es van veure dos ullals plens de sang. Els xiquets van començar a fugir.
-El mestre està mol extrany!- va dir Lucia amb la respiració entretallada.
-Ho sé Lucia, i hem de fugir d'ací!- va cridar Katya.
A partir d'aquest dia, ningú es va apropar a aquell col·legi.
Diuen que Albert està bambant per allí. Alguns creuen que se'n va anar. Però del que estic segura és que ningú s'aproparà mai més a aquell col·legi maleït.
