Una de gats

Això va ser una vegada un home que tenia una filla, la filla tenia un gata i la gata tenia un fill. El fill s'anomenava Kitto, la mare Beta, la filla Celta i el pare Bertto.
Bertto, Celta, Beta i Kitto, tot i la seua diferència es volien molt. La raó era que una vegada una bruixa va convertir a Beta i Kitto en gats.
Una vegada Celta llavant la roba en el riu es va apropar a ella, una velleta, i li va dir:
- Hola Celta com estàs? Quant de temps! Quants són? Huit? Cinc anys?
- Perdone, jo a vostè no la conec.
- Com que no? Sóc la teu comare.
- Vine-te'n amb mi, a la meua casa i li ho preguntem al meu pare.
- Vinga... Anem...- Va dir mirant-la preocupada.
Quan van arribar a la casa, no hi havia ningú, sols Kitto.
-Kitto! Que ha passat? On estan els nostres pares?
Kitto no podia parlar, era un gat.
-Esperat! Crec que puc ajudar-te.
La comare va treure una bosseta amb pols i li'ls va tirar a Kitto. Aleshores Kitto va començar a parlar com una persona.
-
I va dir que la bruixa s'havia emportat els pares.
- Està bé, i ara que fem?- Va dir Celta.
-Però quina bruixa? Com era?
-Tenia un peu de creïlla, un cristall clavat en l'ull i un gat molt gran en el cap. Els seus pels eren blaus.
- Eixa és... És Selunaclaucarjoskateleal.
-I qui és eixa?
-És la filla de la dona del meu pare... Sempre fent el pitjor per a tots.
-Està bé, però que fem?- va preguntar Kitto.
-Hauríem d'arribar al seu castell, crec que tinc una clau.
- I on està el castell?- Va preguntar Celta.
- Doncs, esta ací, dalt. - va dir la comare assenyalant cap a dalt.
- I com arribem allí?- van preguntar els dos al mateix temps.

FINS ACÍ

-Ací esta, agafeu-me de la mà.
Celta va agafar a Kitto i va agafar la mà de la Comare i aquesta va dir unes paraules molt extranyes:
- Palacatum, palacatom, fins Selunaclaucarjoskateleal vull... pum-pum.
Aleshores van aparèixer davant d'un enorme castell, la Comare es va apropar a la porta i va intentar obrir-la. Aleshores va dir:
- No s'obri! No ho entenc!- Va cridar furiosa.
Quan es va assentar en una roca, es va escoltar un fort colp, es van girar els tres i la porta estava oberta.
- Està bé! Si que s'obri...
Els tres van entrar amb molta curiositat i, Celta, nerviosa, va començar a caminar molt ràpid:
- Tranquil·la, Celta, tranquil·la, si vas molt ràpid s'adonaran que estem aquí- va dir la comare.
- Peró els meus pares estan aquí, havem de salvar-los, com siga. I si el mata?
- No, no ho crec, la conec molt bé i no els va a matar, d'això estic segura.
- Està be, però no perdem temps i anem.
Van arribar a una habitació, era molt gran, era tan gran que havíem de mirar per parts, aleshores, quan van arribar al mig, van veure un gàbia, dins hi havien dos individus xicotets. Van tardar 5 minuts en arribar, estava molt lluny, en la gàbia hi havien dos ninots, eren en forma dels seus pares, Celta com una boja va començar a plorar, a pegar-li, a tirar-lo contra el sòl, no podia obrir-la, aleshores va aparèixer la bruixa i amb totes les seues forces del mal, va convertir a tots en ninots, va utilitzar tanta energia que fins i tot ella també es va convertir.
Després d'uns anys anirien uns extraterrestres a salvar-los, però, açò es un altre conte.