Nicolás Gógol

El gran escriptor Nicolai Gógol va nàixer en una aldea de Poltava (Ucraïna), aleshores era Rússia, el 1809 i va morir a Moscú en 1852.
A Sant Petesburg tenia un treball burocràtic. També explicà Història Natural a la Universitat. Prompte el va temptar la literatura abandonant les classes per a dedicar-se completament a la seua vocació.

La seua intensa labor literària va deteriorar la seua salud, arribant a un estat de desesperació tal, que li va fer llançar al foc el segon volum de Les Animes mortes, que era superior al primer volum. Va viatjar per Alemanya, Rússia, França i Itàlia. Fou un creador hipersensible i turmentat, un representant característic de la turmentada ànima Russa. El crític Belinsky el considerava el poeta més gran de la seua època, i la seua influencia en la escola naturalista Russa es evident.

Gógol es va mostrar en les seues primeres novel·les com un autor romàntic i fins i tot líric. Buscava aleshores l'estima popular, cosa que va aconseguir complidament, doncs prompte es va convertir en un autor de moda. En les seues últimes obres Gógol es converteix en un crític de la societat constituint els seus escrits un ventall de realisme rigorós.

Va ser un home religiós. El seu espiritualisme el va heretar, de la seua mare, dona molt devota i d'ànima senzilla. L'obsessió de Gógol era salvatge, trobar el camí de La Veritat. La seua constant inquietud espiritual el va portar a visitar alguns països catòlics i a instalar-se a Roma on va viure algun temps.

Els seus personatges són éssers de la vida mateixa, plena de vicis i virtuts. Les seues criatures de ficció estan aconseguits en el pla psicològic que alguns crítics han trobat en la seua obra certa similitud amb la de Cervantes.
L'obra Taràs Bulba va ser publicada per primera vegada en 1834 i està considerada como una de les seues millors novel·les.